Constatar-ho no significa
lamentar-ho.
Constatar-ho significa:
captar els possibles.
En el passat, en el present..[1]
PROPOSTA
Al llarg de la història sempre s'ha ocupat el carrer (espai públic) com a lloc de joc, exaltació, reconeixement o directament com a resultat de moviments d'extrema violència i de profunda càrrega transformadora.
En aquests temps en els quals el context de la crisi dibuixa un paisatge de submissió i adaptació, fa l'efecte que qualsevol assoliment social aconseguit ens ha estat concedit com a gràcia divina. Així que segurament se'ns insta cap a l'oblit i la des-memòria de tot allò que va ser un assoliment, casualitat o festeig i que re-significa els trets, arribant ara a ser solament entesos com a elements d'explotació o rendiment econòmic per a una millora d'objectius empresarials.
No es tracta de proposar una nova
representació d'un moviment social, és ja sabut de la seva intervenció i falsa
objectivitat. Aquest procés vol partir de l'acceptació del fracàs com a ¨ joc
profund [2] ¨ entès com l'espai on es troben el ¨ jo
¨ i ¨ l'altre ¨ com a afirmació del llaç social i obertura de ¨ connexions
improbables ¨ i delirants que puguin obrir - o no - processos de subjectivisme
a la recerca de derives que
mantinguin en peus (durant el temps que duri) el propi esdevenir dels ¨ fluxos
del desig [3] ¨.
Manquem de respostes davant la imminent globalització i al mateix temps tot allò que semblava inabastable s'empetiteix. Tots ens adonem de les constants mostres d'això; sense poder res. Els paisatges físics que travessem dia a dia ens indiquen que hem entrat en un espai irreal; on solament es pot administrar allò donat com un exiliat entre límits i obligacions ben interioritzades.
Quan rebo la proposta de participar-hi, penso que el marc de treball que ens proposen era molt pertinent per seguir pensant en ¨allò donat ¨.
La festa
prefiguració
de la catàstrofe imminent
La comunicació és, en efecte, la negació del discurs, la qual cosa està
abans o després del llenguatge. Bataille
va insistir en açò: contràriament a allò que se sol creure, el llenguatge no és
una forma de comunicació, sinó la supressió de la comunicació. La festa es
fonamenta en la comunicació que, en última instància, resulta conceptualment
incompatible amb el seu propi punt de partida, açò és la celebració d'allò
comú.
Allò carnavalesc s'oposa a la història, al relat lineal, a la lògica
aristotèlica. La lògica carnavalesca «és
com el rastre d'una cosmogonia que no coneix la substància, la causa, la
identitat fora de les relacions amb el tot que no existeix més que en i per la
relació». La festa estableix com a possibilitat el mateix que la violència
i la guerra convertint-se en
l'única evidència: l'intercanvi generalitzat, la comunicació portada a la seua
apoteosi és la substància de la societat, l’energia de la qual sense control és
el que tem per sobre de qualsevol cosa una comunitat.
Concebre la festa com un esclat magmàtic de la diferència que la compon,
com una activitat pura en la qual no hi ha subjecte, ni causa, ni efecte, ni
molt menys identitat, sinó únicament agitació creadora que es val d'una força
sense estructura i sense fi. L'eterna tornada és el retorn de tot, «tot de nou, tot etern, tot encadenat,
travat, enamorat...» (Així va parlar Zaratustra). Els seus principis no
tenen res a veure amb la identitat, sinó, al contrari, amb la diversitat, amb
la seua síntesi i amb la seua reproducció.
Allò
popular no es allò folklòric
Hem recollit de
l'imaginari col·lectiu un dispositiu recognoscible i acceptat per l'entorn
local i l’hem transformat en el nostre dispositiu de pràctica espacial-vital i
amb el qual ens desplaçarem pels diferents espais de la ciutat i la comarca on
es desenvolupa el festival de BOUESIA.
Una carrossa que
normalment s’utilitzada com espai d'exaltació des d'on et miren i mires. Espai
aquest que de vegades passa per successives crisis, per la constant reiteració
de missatges i el propi abandonament com a dispositiu festiu víctima d'allò
previsible i per tant: des-afectació de la gent de l'entorn; exposada ja a
altres pràctiques.
Sent utilitzada per
grups socials que perden poder social i capacitat de significar la realitat per
a seguir ocupant espai de representació. En aquest cas no sols volem
intervindre en l'àmbit de la seua representació sinó que volem rellançar-ho a
dintre mateix de la festa. Aquesta carrossa estarà conformada per unes
banderoles que faran referència a les diverses accions poètiques que els alumnes
de l’institut han realitzat al seu territori.
Aquest dispositiu
mòbil ens servirà com a marc d'acció de les diferents accions del Festival de
BOUESIA a la comarca: Deltebre, Tortosa, Vandellòs, Amposta i Flix.
