intuició
Batallar [bataʎáɾ]
1.
v. intr. Combatre, prendre
part en una batalla.
2.
v. intr. Disputar, lluitar, per aconseguir alguna cosa.
3.
v. tr. Posar batalls (a
les esquelles o campanes)
4.
v. intr. Fer sonar
les esquelles o campanes
Diccionari Normatiu Valencià
L'exposició obri les portes a un crit sord però un crit
amb cos, una presència que constata una absència. Un gest sec que ve
d'un silenci cultural a l'escena valenciana, un colp fèrtil de trò dur i veu
comú, que marca i deixa emprempta. Fer batallar. Pot ser no és un sò
fràgil però sí intens, remesclat, compartit i amb potència per portar-se
a terme sense objectius conclosos. És un sò que afecta i desapareix
extenent-se per l'aire que compartim. Amb la potència, el crit i els sons
comuns, d'allò que està posat com a punt de trobada. Està es la
proposta d'art sonor i pràctiques col.laboratives: Un Crit com a lloc on estar
juntes. Juntes sense por.
L'exposició BATALLAR // BATALLEM so_ crit, tro.
Resistència i cultura comú busca generar un espai de trobada
comú al voltant de diverses expressions que han emprat elements tradicionals de
la cultura valenciana contemporànea per fer sentir un crit, sense direcció
fixa. Encara no sabem el que pot un crit. Aquest projecte naix de la sospita de
la seva potència quan no es tracta d'un batallar entre galls, sino que
batallem i fem ressonar-nos en la Gallera com a lloc comú. Lorenç Barber, Orxata
Sound System i Rafael Tormo i Cuenca son les veus disposades aquest projecte.
Tres
treballs distints: Llorenç Barber, Rafael Tormo i Orxata Sound System que
articulen una defensa d'allò tradicional, o al menys, una rememoració d'allò
comú i popular en forma d'imatge dialèctica (Walter Benjamin) que torna com a
manifestació concreta en forma de crit. La cultura popular ha estat, en una
llarga tradició, menyspreada per visions orgàniques de la societat i la
cultura; on s'ha ientificat habitualment amb una visió menyspreada del
folklore. No obstant això, treballs com el de Stuart Hall, Dick Hebdige o
Nestor García Canclini -en la teoria- han apuntat camins de reinterpretació
d'allò popular com part de la subalternitat i de la resistència front a allò
hegemònic. La pràctica de modalitats populars - que aquí volem revindicar també com cultura- ha estat sovint
associada a la tradició, la festa o joc.
Llorenç
Barber (Aielo de Malferit, 1948) Ha treballat al voltant del sò i
la música, és compositor, artista, organitzador; teòric de l'art sonor i l'art
públic. Ha fet sonar les seves simfonies de ciutat en ciutats de tot arreu,
així com les Naumaquies i
els concerts que busquen deconstruir el toc de campana. Coordina el Festival
Sonor Nits d'Aielo i Art a València des de fa 17 edicions.
Rafael
Tormo i Cuenca (Beneixida, 1963). Autodidacta,
explorador de pràctiques inter o indisciplinars, creador desde la resistència
en els anys 80. Ha transitat moltes formes d'art, llocs, situacions i
dispositius. La seva última línea de treball va de la mà de les implosions
impugnades, des del 2007 es director
de Perifèries (dispositiu de trobada de cossos, d'art i pensament). Va
formar part del col.lectiu de crítica artística: Ànimes de canter, així
com de la Balsa13, que combina
pedagogies i art contemporàni.
Orxata
Sound System (València, 2003). Col.lectiu musical que des de fa deu
anys ve animant l'escena
electrònica ballable al voltant de València. La versió músical del 1.0, va ser
reconeguda el 2006 com a millor disc revelació en els premis de Música en
Valencià. Actualment es presenta en la versió 3.0, fent ús de la música
tradicional, popula ir comú valenciana així com dels ritmes electr`nics, del
bakalao i dels ritmes llatins. La seva pràctica està molt arrelada en una forma
d'entendre la industria músical com un lloc comú. Van rodar el 2013, un curt :
“Tot” a Islàndia. Son exemple de pràctiques instituents des del col.lectiu.
Projecte de Comissariat per a la Sala La Gallera (Consorci
Valencià Museus)
Marc Delcan Albors