Les pràctiques artístiques, per anòmales i heterodoxes
que puguen ser i malgrat
la seua sincera implicació amb un lloc i un context real
donat, no són el motor de
les transformacions que operen en aquests llocs, sinó un
element més, una
interferència, una mediació entre alguns dels components
d'aquest lloc, una
mostra del fet que qualsevol lloc és sempre un lloc de
ningú i per a tot.
Proposta de converses al voltant de la recerca, crítica i coneixement del
concepte/idea de cultura popular i les seues representacions
contemporànies.
Més enllà de lo coetani.
CULTURA POPULAR POST-CONTEMPORÀNIA
La cultura Popular entessa com a
possibilitat per forçar les representacions assolades i ritualitzades que passen ja per documents i
resten de vida com a espais de trànsit. Superant lo folclòric i lo tradicional
més enllà de la dicotomía entre cultura d’èlit o masiva.
Allò popular entes com a pràctica, d’estratègies hibrides, impures, sense
rols limitadors per a explorar altres posibles; fent força de lo imprevist entre
aquells que hi son i el seu context.
Post-contemporània en contrast al període en el què triomfa i
aconsegueixen prevaldre les forces econòmiques i socials que representen el
capitalisme extractiu actual. Lo Post-contemporàni com una nova manera d'estar critica
front a l’acte d'explotació constant,
OBJECTIUS
Aquesta proposta no apunta a un estat de contemplació sinó de
transformació. Són estadis en els quals se sent una mena de "despertar
d'acció".
Hannah Arendt va pensar "acció", i es referia al fet que actuar
és interrompre el domini d'allò automàtic, el contrari d'obeir o repetir. També
en la vida personal: interioritzem els automatismes quan fem el que hem de fer,
veiem el que tenim a veure, diem el que cal dir i pensem el que està prescrit
pensar. Arendt ho va anomenar: "conducta", és a dir, un comportament
normalitzat, previsible i predictible. Per contra, quan actuem "ens unim
als nostres iguals i comencem alguna cosa nova", eixim de l'aïllament i la
impotència, ens tornem capaços.
Per això el meu interés a prendre el pols a les representacions que a hores
d'ara són allò que anomenem popular i reconéixer en la mateixa dissolució de la
seua estructurada i controlada organització; un horitzó.
CALENDARI D’ACTIVITATS
El projecte està integrat per més elements amb els quals s'està treballant
i que a la fí conformaran un llibre que recolliràn el textos, converses,
accions I demés que pugam arrossegar a partir de la intervenció realitazada a
l’IVAM .
IVAM
Està concebut com una jornada en la qual es revisarà, pensarà i discutirà
sobre el concepte de cultura popular I el seu devindre en els diferents marcs
contextuals als que fa referència: 15M, espai public, populismes, art,
pos-política, antagonismes, lluites agòniques.
24 de maig de 2017. A les 19,30h. Sala d'Actes.
Després de la conversa es projectarà el video de IP23
Després de la conversa es projectarà el video de IP23
Conversa entre:
Antonio Méndez Rubio
Entendre a la cultura popular com alguna cosa més enllà del massiu, o
folklòric
o tradicional per a acostar-nos a processos que comporten estratègies
¨impures¨i com eixos espais de lo popular/sublatern poden contribuir
a obrir
espais de poder cap a un exterior, que per definició, no existeix..
Lectura recomanada:
¡Suban a bordo!
Editorial Grupo 5
Amador Fernández Savater
La filosofia per a pensar críticament la vida més
enllà de la immediatesa i la comunicació, per a pensar que ha passat i que girs
han ocorregut que han situat fora del debat allò que fins fa poc temps era
l'objectiu d'anàlisi i crítica social: el neoliberalisme. Per a desplaçar-ho
cap a un nou marc d'amenaça: el populisme.
Que Intencionalitats hi ha en aquest gir i la seua
confusió com a operació política per al manteniment d'allò establert? On ha
quedat el movimnet 15M? Que va ser allò d’estar a la plaça I que hi queda?
Lectura recomanada:
Oriol Fontdevilla
És comissari, escriptor i investigador,
especialitzat en pràctiques artístiques i educació, establert a Barcelona.
Oriol ha investigat sobre l’artista etnògraf
a l'hora de recorrer a la cultura oprimida com expectativa de subversió front
la cultura dominant i entrecomilla aquelles experiències que acaben
sobreidentificar-se amb l’altre cultural i alinean-se segons els propis
paràmetres i supòsits del que assenyalen.
Emmarcar a l’emmarcador quan aquest emmarca a
l’altre” és el conegut suggeriment que, finalment, Foster fa a l’artista
etnògraf a l’hora d’adaptar-se al “contradictori status de l’alteritat”.
Lectura recomanada:
Rafael Tormo i Cuenca
Artista multidisciplinar
autodidacta, editor, comissari i gestor cultural. El seu treball artístic es
planteja com a intermediacions en espais paradoxals comuns que possibiliten
estats de crisis. Amb un intent de no acostar-se a l’art únicament com un espai
alliberador residual si nò con un lloc de trànsit per a poder eixir i entrar de
l’espectacle, apropant-se més a allò que encara és vida. Pràctiques que van més
enllà de lo col.laboratiu, àmbits ultralocals i cultura popular
post-contemporània.
Lectura recomanada:
Historia contra tradición/Tradición contra historia
Agustin García Calvo. Editorial Lucina
29 de maig de 2017. A les 19 h
Després de la conversa es projectarà el video de IP23
Després de la conversa es projectarà el video de IP23
Conversa entre:
Fco. Contreras. El Niño de Elche
Rafael Tormo i Cuenca
Parlar
de cultura popular és parlar de desplaçaments lluny d’allò convencional. Italo Calvino deia que el
sistema és com un foc i, si t'apartes d'ell, comences a veure als teus iguals, a aquests que potser no tenen moltes
coses en comú, però que sí que tenen
això que els uneix a tots. El que els uneix no és res més que voler seguir apartats del foc. Ara bé, ens hauríem de
posar d'acord en què és aquest foc, com reconèixer-lo i
convèncer-nos que les pràctiques artístiques són un bon mecanisme per a això.
És això la cultura popular?
Lectura recomanada:
No comparto los postres
Niño
de Elche
Editorial: BandaÀparte
