17/5/17

Més enllà de lo coetani. A l'IVAM i Facultat de BBAA de València



Les pràctiques artístiques, per anòmales i heterodoxes que puguen ser i malgrat
la seua sincera implicació amb un lloc i un context real donat, no són el motor de
les transformacions que operen en aquests llocs, sinó un element més, una
interferència, una mediació entre alguns dels components d'aquest lloc, una
mostra del fet que qualsevol lloc és sempre un lloc de ningú i per a tot.




Proposta de converses al voltant de la recerca, crítica i coneixement del
concepte/idea de cultura popular i les seues representacions contemporànies.

Més enllà de lo coetani.
CULTURA POPULAR POST-CONTEMPORÀNIA

La cultura Popular entessa com a possibilitat per forçar les representacions assolades i  ritualitzades que passen ja per documents i resten de vida com a espais de trànsit. Superant lo folclòric i lo tradicional més enllà de la dicotomía entre cultura d’èlit o masiva.
Allò popular entes com a pràctica, d’estratègies hibrides, impures, sense rols limitadors per a explorar altres posibles; fent força de lo imprevist entre aquells que hi son i el seu context.
Post-contemporània  en contrast al període en el què triomfa i aconsegueixen prevaldre les forces econòmiques i socials que representen el capitalisme extractiu actual. Lo Post-contemporàni com una nova manera d'estar critica front a l’acte d'explotació constant,

OBJECTIUS
Aquesta proposta no apunta a un estat de contemplació sinó de transformació. Són estadis en els quals se sent una mena de "despertar d'acció".
Hannah Arendt va pensar "acció", i es referia al fet que actuar és interrompre el domini d'allò automàtic, el contrari d'obeir o repetir. També en la vida personal: interioritzem els automatismes quan fem el que hem de fer, veiem el que tenim a veure, diem el que cal dir i pensem el que està prescrit pensar. Arendt ho va anomenar: "conducta", és a dir, un comportament normalitzat, previsible i predictible. Per contra, quan actuem "ens unim als nostres iguals i comencem alguna cosa nova", eixim de l'aïllament i la impotència, ens tornem capaços.

Per això el meu interés a prendre el pols a les representacions que a hores d'ara són allò que anomenem popular i reconéixer en la mateixa dissolució de la seua estructurada i controlada organització; un horitzó.

CALENDARI D’ACTIVITATS
El projecte està integrat per més elements amb els quals s'està treballant i que a la fí conformaran un llibre que recolliràn el textos, converses, accions I demés que pugam arrossegar a partir de la intervenció realitazada a l’IVAM .

IVAM
Està concebut com una jornada en la qual es revisarà, pensarà i discutirà sobre el concepte de cultura popular I el seu devindre en els diferents marcs contextuals als que fa referència: 15M, espai public, populismes, art, pos-política, antagonismes, lluites agòniques.

24 de maig de 2017. A les 19,30h. Sala d'Actes.
Després de la conversa es projectarà el video de IP23

Conversa entre:

Antonio Méndez Rubio
Entendre a la cultura popular com alguna cosa més enllà del massiu, o folklòric
o tradicional per a acostar-nos a processos que comporten estratègies
¨impures¨i com eixos espais de lo popular/sublatern poden contribuir a obrir
espais de poder cap a un exterior, que per definició, no existeix..

Lectura recomanada:
¡Suban a bordo!
Editorial Grupo 5


Amador Fernández Savater
La filosofia per a pensar críticament la vida més enllà de la immediatesa i la comunicació, per a pensar que ha passat i que girs han ocorregut que han situat fora del debat allò que fins fa poc temps era l'objectiu d'anàlisi i crítica social: el neoliberalisme. Per a desplaçar-ho cap a un nou marc d'amenaça: el populisme.
Que Intencionalitats hi ha en aquest gir i la seua confusió com a operació política per al manteniment d'allò establert? On ha quedat el movimnet 15M? Que va ser allò d’estar a la plaça I que hi queda?

Lectura recomanada:

Oriol Fontdevilla
És comissari, escriptor i investigador, especialitzat en pràctiques artístiques i educació, establert a Barcelona.

Oriol ha investigat sobre l’artista etnògraf  a l'hora de recorrer a la cultura oprimida com expectativa de subversió front la cultura dominant i entrecomilla aquelles experiències que acaben sobreidentificar-se amb l’altre cultural i alinean-se segons els propis paràmetres i supòsits del que assenyalen.

Emmarcar a l’emmarcador quan aquest emmarca a l’altre” és el conegut suggeriment que, finalment, Foster fa a l’artista etnògraf a l’hora d’adaptar-se al “contradictori status de l’alteritat”.
  
Lectura recomanada:


Rafael Tormo i Cuenca
Artista multidisciplinar autodidacta, editor, comissari i gestor cultural. El seu treball artístic es planteja com a intermediacions en espais paradoxals comuns que possibiliten estats de crisis. Amb un intent de no acostar-se a l’art únicament com un espai alliberador residual si nò con un lloc de trànsit per a poder eixir i entrar de l’espectacle, apropant-se més a allò que encara és vida. Pràctiques que van més enllà de lo col.laboratiu, àmbits ultralocals i cultura popular post-contemporània.

Lectura recomanada:
Historia contra tradición/Tradición contra historia
Agustin García Calvo. Editorial Lucina



29 de maig de 2017. A les 19 h 
Després de la conversa es projectarà el video de IP23

Conversa entre:

Fco. Contreras. El Niño de Elche
Rafael Tormo i Cuenca

Parlar de cultura popular és parlar de desplaçaments lluny d’allò convencional. Italo Calvino deia que el sistema és com un foc i, si t'apartes d'ell, comences a veure als teus iguals, a aquests que potser no tenen moltes coses en comú, però que sí que tenen això que els uneix a tots. El que els uneix no és res més que voler seguir apartats del foc. Ara bé, ens hauríem de posar d'acord en què és aquest foc, com reconèixer-lo i convèncer-nos que les pràctiques artístiques són un bon mecanisme per a això.
És això la cultura popular?


Lectura recomanada:
No comparto los postres
Niño de Elche
Editorial: BandaÀparte